Planeta Tibalta

Especial Bola de Drac

2007-10-17T10:30:00.000-07:00

Mirant per Tubu, he trobat aquest tros de capítol que diria que aquí no s'havia vist mai.... Amb en Hitler de protagonista. Quin punt!

I el germà d'en Freezer? Pas l'havia vist mai!!!

Aix... Ja no fan series com aquestes...

Discurs de l'amic Quim Monzó a Frankfurt

2007-10-12T12:27:00.000-07:00

El discurs de Monzó Com dèiem, el punt àlgid de l'acte inaugural ha estat el discurs de Quim Monzó. Escèptic i irònic, s'interroga sobre la manera de construir un discurs com el que li toca fer, trenant elements històrics de pes amb d'altres curiosos i divertits. Monzó hi posa un travallengua dalinià, explica una anècdota de Carles Santos, recorda un fragment del famós discurs de Pau Casals a les Nacions Unides i, fins i tot, fa una referència al disc 'Dioptria' de Pau Riba. Llegiu el discurs: Senyores i senyors, Com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte. El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt, l’any que la cultura catalana n’és la convidada. Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?” No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu. Facis una cosa o facis l’altra (carreguis cap a la dreta o cap a l’esquerra, compris pomes o taronges) la gent té un alt nivell de clarividència. La gent és molt perspicaç i sempre dedueix coses, fins i tot ciutats que no són a cap mapa. Si fas un pas endavant, malament per no haver-te quedat quiet. Si et quedes quiet, malament per no haver avançat. Però passa que l’escriptor en qüestió creu que no ha de demanar perdó a ningú per sentir-se part de la cultura que aquell any han convidat a Frankfurt; de manera que decideix acceptar. És evident que no l’hi proposaran pas —fer el protocol·lari discurs inicial— l’any que la cultura convidada a la Fira de Frankfurt sigui la turca, la vietnamesa o la n’gndunga. Així, doncs, diu que sí, que el farà, i tot seguit s’asseu a una taula, agafa un bolígraf i una llibreta i comença a rumiar què hi ha de dir. Una mica, se sent perplex. Al llarg dels temps, la bonança de la història no ha estat al costat de la literatura catalana. Les llengües i les literatures no haurien de rebre mai el càstig de les estratègies geopolítiques, però el reben ben fort. Per això el sorprèn que un muntatge com aquest —la Fira de Frankfurt, dedicada a la gran glòria de la indústria editorial— hagi decidit convidar una cultura amb una literatura desestructurada, repartida entre diversos Estats en cap dels quals és llengua realment oficial (encara que n’hi hagi un i mig que ho proclamin; sempre i quan aquesta proclamació no molesti els turistes, els esquiadors de pas o els repartidors de butà). Per això té dubtes a propòsit de la invitació a Frankfurt. ¿De cop i volta el món s’ha tornat magnànim amb ells, quan n’hi ha tants que els volen perpètuament perifèrics? Recorda, a més, que, en un altre muntatge literari —més nòrdic i bastant més pompós—, ara fa poc més d’un segle (el 1904) el jurat del premi Nobel de literatura va premiar Frederic Mistral. Frederic Mistral no era català. Era occità. Però la referència serveix —no sols perquè alguns catalans i alguns occitans se senten a prop— sinó perquè el premi va molestar tant els puristes de la Nació-Estat (“Soyez propre, parlez français!”) que —mai més a la vida— cap literatura sense Estat ha tornat a tenir un premi Nobel. A més de la sensació de perplexitat, el personatge del nostre conte té una sensació de justícia. Potser “justícia” no és la paraula exacta. Alguna cosa semblant. Tot i que —com s’ha dit— als catalans els avatars polítics ens han anat d’una manera que no convida a gaire alegries, la literatura catalana és, clarament, una de les pedres fundacionals de la cultura europea. Cap literatura sense Estat d’aquesta Europa (que ara diuen que construïm entre tots), no ha estat ni és tan sòlida, tan dúctil i tan continuada. ¿Ha d’explicar tot això, en el discurs? Potser podria començar dient que la potència inicial que va fer que la literatura catalana tingués lloc preferent a Europa durant l’Edat Mitjana neix de Ramon Llull (Raymundus Lullus, Raimundo Lulio, Raymond Llull, Raymond Lully: com els agradi més). Ramon Llull era filòsof, narrador i poeta. Era mallorquí, d’aquesta Mallorca avui esdevinguda un "bundesland" geriàtricoturístic alemany. Nascut molt abans que els ‘tour operators’, els avions de baix cost i la ‘balearització’ dictessin les normes de vida d’aquelles costes, centennis abans de l’arribada de Boris Becker i de Claudia Schiffer, en ple segle XIII Ramon Llull va estructurar una llengua travada i rigorosa, la mateixa llengua en la que, de manera vibrant i corrompuda, encara parlem i escrivim ara. Però l’escriptor té altres dubtes. Ja que ha de parlar a Frankfurt, ¿ho hauria d’amanir amb detalls que poguessin interessar els germanoparlants? ¿Hauria d’esmentar l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, S’Arxiduc? ¿Hauria d’esmentar el senyor Damm i el senyor Moritz, fundadors d’algunes de les marques de cervesa que els catalans encara bevem ara? És evident que, si ho fes, li dirien frívol, i això encara l’impel·leix més a fer-ho. Ja posats, podria esmentar el senyor Otto Zutz, gran oftalmòleg —“diplomat a Espanya i Alemanya”— que ha acabat donant nom a una esplèndida discoteca de Barcelona i que, en vida, graduava la vista de molts barcelonins. D’alguns membres de la família del poeta Carles Riba, per exemple, segons es desprèn del que el seu nét —Pau Riba, també poeta i, a més, cantant— diu al text que acompanya el disc “Dioptria”. Tampoc no sap si hauria de citar els més grans dels que han configurat el fil literari que ens du fins avui: Bernat Metge, JV Foix, Narcís Oller, Anselm Turmeda, Joan Brossa, Joanot Martorell, Llorenç Villalonga, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Josep Carner, Jacint Verdaguer, Isabel de Villena, Josep Maria de Sagarra, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Eugeni d’Ors, Josep Pla, Joan Sales, Mercè Rodoreda... ¿O potser seria millor no citar-ne cap? Citar tots aquests escriptors (la majoria desconeguts pel món literari que es belluga per Frankfurt) ¿no farà que els assistents a la cerimònia d’obertura de la Fira del Llibre s’avorreixin de sentir noms que els sonen poc? ¿No farà que mirin el rellotge i pensin: “Quin rotllo, aquest home!”? Per això, doncs, decideix que no dirà cap nom (tot i que, de fet, ja els hagi dit en el mateix procés de descriure els dubtes sobre si els ha de dir o no). A més, segons ha llegit, a la mateixa Fira del Llibre hi haurà instal·lada una exposició que parlarà d’això. Encara que —siguem sincers— ¿quantes de les persones que assisteixin a aquest acte inaugural visitaran després aquesta exposició amb un interès no merament protocol·lari? Siguem sincers i optimistes: ben poques. Tot i que es tracti d’una Fira del Llibre, i els escriptors més desconeguts haurien de ser els que més excitessin la set de lectura de les persones interessades a descobrir meravelles literàries, i no a seguir, simplement, el tam-tam comercial del que toca en cada moment. Però, com més hi rumia, menys clar veu com hauria de ser el discurs. Ja que molta gent té del món una idea feta a partir de la geometria actual del poder políticocultural, potser podria explicar que, a Europa —esqueixat ja el llatí en llengües vulgars—, el primer tractat de Dret va ser el català “Consolat de Mar”, pel qual es van regir les relacions marítimes al Mediterrani. Potser podria afegir que alguns dels primers tractats europeus de medicina, dietètica, filosofia, cirurgia o gastronomia eren també escrits en llengua catalana. Però, ¿tantes dades servirien gaire de res? ¿Què han dit altres escriptors en anteriors discursos inaugurals d’aquesta mateixa Fira? -L’escriptor busca aleshores alguns d’aquests discursos i els llegeix. En tots hi ha una gran exaltació de la cultura pròpia, i veu clar que, sempre, a qui no pertany a la cultura exaltada tots aquests discursos li sonen distants, com la remor de l’aigua que va riu avall sense que hi parem atenció. Són discursos a l’estil d’aquell que, durant la dictadura franquista, va fer a Nova York, a les Nacions Unides, el violoncel·lista Casals. -Va ser un discurs que va emocionar els catalans amb la mateixa intensitat que va deixar indiferents la resta d’habitants del planeta: “I am a Catalan. Today, a province of Spain. But what has been Catalonia?...”:“Sóc català. Catalunya avui és una província d’Espanya, però ¿què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides...” També veu que altres escriptors que han fet discursos inicials a la Fira del Llibre hi intercalen poemes. Potser ell també ho faci. Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos un poema excels: “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics. Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”. De fet, si tot discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text? Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules-comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient. Aquest músic fenomenal que és Carles Santos va gravar fa anys una peça esplèndida que consisteix en una barreja de declaració d’amor i discurs de polític. És un text on les vacuïtats i les promeses han estat substituïdes per una repetició constant de la paraula “Sargantaneta”, adobada amb adjectius exaltats. (“Sargantaneta” és el nom de la seva barca de pesca.) ¿No seria, doncs, un text ple de paraules-comodins, de “sargantanetes”, el discurs ideal per un acte com el de la inauguració de la Fira del Llibre? Un text tan abstracte i tan buit que, sense canviar cap frase, es pogués utilitzar també per qualsevol altra mena d’acte: literari, esportiu, cinegètic o filatèlic. Que tant servís per presentar un nou llibre de poesia lírica com per inaugurar una línia ferroviària. Un discurs tan ambigu que fos tot ritme —ritme, ritme!—, però que en el fons no digués res: absolutament res. Tot això és el que l’escriptor que sempre parla molt de pressa, que per aquest motiu de vegades s’entrebanca (i a qui un dia li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt) dubta si ha de dir o no. Dubta també si —si ho diu— els que l’escolten hi pararan atenció. Dubta també si —si hi paren atenció— entendran què vol dir. Pensa també que, de fet, podria dir qualsevol altra cosa sense que en el fons canviés gaire res si, en tota la resta de detalls, compleix el cerimonial. La particularitat més important del qual cerimonial és, per cert, el temps. I això sí que ho té clar: quan arribi als minuts estipulats, mirarà el rellotge [mira el rellotge] i dirà: —Res més. Moltes gràcies. Bona tarda. Quim Monzó

Llapes i Llepes, Serveis Funeraris

2007-09-28T04:36:00.000-07:00

Coneixeu els germans Llapas i Llepes?

L'avi Cerezo

2007-09-22T04:49:00.000-07:00

L'avi Cerezo s'ha convertit en pocs dies en una estrella mediatica de la tercera edat, gràcies aquests dancings que ha gravat el seu net i ha penjat al youtube. Voleu dir que no ha colat algun tripi en la seva medicació?

Revival: us enrecordeu de Pantera? Waaaaaalk!!!

Nit Metal a la Bisbi

2007-08-24T05:38:00.000-07:00

(Fare'n Hate)

Nit de Metal a La Bisbal (17, d'Agost)

Per la festa major de La Bisbal es va organitzar un concert de heavy metall al camp de futbol, molt lluny d'aquells mítics concerts que feien els Komando Moriles i companyia, una llàstima, i no per la qualitat dels grups, sinó per la falta de gent, molt poc ambient... els grups eren "locals", novells, però no per això de poca qualitat.

Primer va tocar el grup local Egora, un heavy metall clàssic molt bó, una bona veu i unes bones guitamarres, recorda un xic a Zulo, un bon inici.A continuació van tocar els Fare'n Hate de Calonge, molt millor que l'últim concert que els vam veure a Mont-ras, sonava com havia de sonar aquest cop, van fotre molta canya. El tercer a tocar, era el grup que venia de més lluny, de Vilarreal, els Killus.

(killus)

Tot un espectacle, amb un estil tipus Marylin Manson o gòtic industrial, com els Deathstars (dels quals van fer una versió) van combinar canya i espectacle, sobretot amb els "jetus" del teclista.

I per acabar la nit, els gironins Morphium, una vessant més fosca de la nit suavitzada per la teclista i cantant Lur Mei, que donava un toc d' Evanescence o Lacunacoil a les cançons.

(Morphium)

Turisas

2007-08-22T13:09:00.000-07:00

Turisas és un altre grup finlandés, pioner del que anomenen Battle Metal, dins de la vesant Epic-metal. Combinen la música folk i el viking metal, tot mentres encarnen els vells herois finesos. Melodies que podrien formar part d'alguna banda sonora amb tota mena d'instruments, violins, acordeo, etc.
Goiteu quina versió de Rasputin dels Boney M:

Frikada a les presons filipines

2007-08-08T03:51:00.000-07:00

Impressionant!!! Mira que fan al patí de la presó els presos... Potser l'amic Mikel Jakson hi podria anar a fer classes i de passo quedar-s'hi una bona temporada!

Festa de Pals i Hamburgesa Vegetal

2007-07-31T12:04:00.000-07:00

Megaparty a la platja del Racó

2007-07-31T11:48:00.000-07:00

Festa a la Platja del Racó (Begur) el divendres 3 d'Agost!
amb servei de Mojitos, fets per uns kambrers vinguts de Mojitolandia (Fitor)

2007-07-10T05:34:00.000-07:00

Una de les cançons de l'estiu i/o dels Sant Fermins!!! Qui sinó el gran Pablo Carbonell és capaç de cantar les excelències d'aquesta gran beguda? Salut!!!

Macafi

2007-06-06T15:30:00.000-07:00

De ben segur ja coneixeu aquest antivirus, el senyor Macafi (tot i que no es deia ben bé així) però quants us l'heu imaginat de la següent manera?
Animació xuli en el senzill món de la informàtica.

Juanra, per fi lliure!

2007-05-18T18:00:00.000-07:00

Crònica de Florit: El conegut cantant de KOP, Juanra (Juan Ramon Rodríguez) va sortir de la presó el passat dilluns 14, un cop complerta de forma íntegra la condemna de 5 anys que l'Audiència Nacional espanyola li va imposar per pressumpta col·laboració amb ETA. Juanra fou detingut i empresonat a Holanda al gener de 2002, acusat de col·laborar amb ETA -concretament de passar informació sobre grups d'ultradreta dels PPCC, CEDADE per ser més exactes, tot i que no es va arribar a demostrar mai-, on va romandre 20 mesos fins que va ser extraditat a l'Estat espanyol en un procès ple d'irregularitats -on fins i tot es va arribar a canviar el jutge holandès que portava el seu cas, ja que el primer creia que l'extradició no podia garantir els drets elementals d'en Juanra-.Finalment ja a l'Estat espanyol Juanra fou jutjat i condemnat a 5 anys, i va ser traslladat de presó en presó (Valladolid, Zaragoza). Per celebrar el seu alliberament, l'organització antirepressiva RESCAT ha organitzat diversos actes arreu del país. A veure quan podrem veure KOP amb en Juanra!!!

Festival múscia llatina

2007-05-18T15:54:00.000-07:00

Crònica de Nafre - Viatjant per la xarxa, hem descobert quins gustos músicals tenen els humans, hi ha de tot... Són ben rars aquests terrestres!

Festival de múscia llatina:

El Delfin (Equador), la majoria ja el coneixeu, amb el seu hit de les Torres Bessones, és impressionant!!!

La Tigresa del Oriente (Perú), buenuuuuu què dir de la tigresa... us imagineu una tigresa no? donks...

Altre cop des de l'Equador: "Los Conquistadores", qui no té tota la seva discografia... Amb el seu Hit mundial, "El conejito", quina coreografia...

Monty Python - Star wars!

2007-05-10T17:33:00.000-07:00

Versió dels Caballers de la Taula Quadrada a la Star wars!

Jack The Ripper

2007-04-25T08:18:00.000-07:00

Telemandril i invisibles

2007-04-12T05:59:00.000-07:00

-Reportatge de Telemadrid:

Segur que n'heu sentit a parlar d'aquest vomitiu reportatge de Telemadrid sobre la persecució que diuen que fem els catalans al castellà, el documental es diu: "ciudadanos de segunda". Si el voleu veure aquí teniu el link:

En dos minuts ja en vaig tenir prou, és indignant... més que res per la gent que s'ho pugui arribar a creure a Espanya, sort que ho va veure poca gent quan el van emetre. Només volen crear més confusió i odi vers els catalans. Per alguns, ja ens agradaria que tot fos en català i a la gent de fora els costés comunicar-se dins el nostre país si no saben el català, però la realitat com tots sabeu, és molt lluny d'aquesta, i més a Barcelona i rodalies. On tot déu parla en castellà, i si preguntes en castellà en responen en la mateixa llengua al moment.

No obstant per poder criticar, no amb raó per que crec que aquesta ja la tenim, sinó per lo que hi diuen concretament, doncs el vaig veure. Ja m'ho vaig prendre de riure, només veure les musiquetes i les càmeres ocultes, semblava que veiés un reportatge dels putis de la nacional de Figueres...
Per poder recolzar la seva teoria, trien uns curiosos personatges que s'entossudeixen en no veure la realitat del país que els dona de menjar, com el burro d'en Boadella, un profe fatxa d'universitat, que si fóssim tan intolerants, no crec que encara tingués el seu lloc de treball a la Universitat, un canari que vol que els nens aprenguin en castellà, a igual que una italiana, que es planteja en marxar del nostre país perquè no els ensenyen el castellà, doncs marxa! mira que és fàcil, i a veure si a Itàlia troba un cole que els ensenyin el castellà... Sort de les aportacions d'en Mikimoto, en Joel Joan que és "un independentista malo malo" , la Rosa Regàs i altres.

Els testimonis del carrer, són un grup de nens marroquins que són els únics que els tapen la cara. Són els que els fan dir que no els deixen parlar en castellà al cole... no crec que sigui castellà el que parlen, i els fan dir "yo soy catalán", amb un accent del nord de l'Àfrica una mica dubtós. El més divertit és quan ensenyen lo de la retolació en català, es veu: "liquidación total", tabacs i "tabacos", La Rambla, etc... i quan critiquen a TV3 per posar el temps només dels països catalans, es veu en Tomàs Molina ensenyant el mapa de tota Europa... ,i Boadella... si no t'agrada veure el temps de Catalunya fes zapping tiu!

El millor potser seria no fer-los cas, però també estaria bé que se'ls hi fotés una denúncia per promoure l'odi a casa nostra, que sempre hi ha algú que es creuen aquestes mentides i no aporten res de bó.

- Si us voleu informar de veritat, després de la desinformació madrilenya, doncs proposo veure "INVISIBLES", no ho he vist però fa bona pinta. Avui dijous a les 22:30 a TV2.
Peli produïda per en Javier Bardem amb els Metges sense Fronteres, que consta de 5 histories sobre 5 crisis oblidades dirigides per 5 directors diferents: Wim Wenders, Isabel Coixet, Fernando León de Aranoa, Mariano Barroso i Javier Corcuera.

- Si voleu fer alguna queixa a la RENFE

http://www.proudeferelburro.com/

Festival japo per un tub

2007-04-01T10:40:00.000-07:00

Tan ben cuits aquests japonesos...
(Mireu fins el final)

Aquest segurament ja l'heu vist! "ten, ten, ten"...

Terratrèmols i "los" toreros muertos!

2007-04-01T06:31:00.000-07:00

Terratrèmol a Torroella!!!

Un terratrèmol de baixa intensitat ha afectat, de matinada, les comarques gironines. Per bé que no s'han produït ni ferits ni destrosses, sí que ha generat unes quantes trucades als serveis d'emergència. Segons l'Institut Geològic de Catalunya, el terratrèmol ha estat de 3,1 graus en l'escala de Richter i s'ha produït a dos quarts de dues. L'epicentre s'ha situat al municipi de Torroella de Montgrí.
El tremolor s'ha pogut sentir a diverses poblacions de la demarcació gironina, com ara Torroella de Montgrí, l'Escala, Montràs, Palamós, Girona o Palafrugell. Els petits terratrèmols no són infreqüents en aquesta zona, però el d'aquesta matinada ha estat una mica més intens que no pas la resta. El vau notar? Quin punt!!!

"ya estan aki los toreros muertos"!!!

Us enrecordeu dels Toreros Muertos? Van arrivar a tocar al mític Camp del Casal de Palafrugell, tot ple de punkies... quins temps... doncs han tret un disc recopilatori de les seves cançons, us enrecordeu d'aquesta:

El video és impressionant, però no és de estranyar amb en Pablo Carbonell cantant... vau veure l'intent d'entresvista que li van fer al club?

Colacao més encenador... impressionant!

2007-03-22T16:34:00.000-07:00

Crònica de Pus -
Són ben rars aquests humans... la majoria d'infants prenen com aliment una cosa anomenada colacao. Doncs veieu que passa, si n'expulses un grapat i poses una flama al davant...

Sabeu la peli "Los lunes al sol", doncs la versió yankee, estarà protagonitzada per Brad Pitt i George Clooney... No serien Javier Bardem i Luis Tosar precisament, i molta pinta d'estar a l'atur no fan, però bueno, s'haurà de veure, o no.

Aquesta setmana va ser el cumple de Ronaldinho, i des d'aquí el Felicitem! i li donem tot el nostre suport, com a extraterrestre que també és! qui es pot plantejar de vendre el millor jugador del món, o de l'univers en aquesta disciplina, estan ben cuits aquests terrícoles.

Un altre crack blaugrana, Márquez, sabeu amb qui va jugar a consola l'altre dia? Video

Video - Contra la campanya de la Hilary Clinton, fa por!

Frikipedia

2007-03-20T18:03:00.000-07:00

Crònica de Florit - Ahir va fer 4 anys de l'inici de la Guerra d' Iraq, per molts ja es va acabar, per els que viuen allà, diriem que tenen una opinió diferent... i algun fill de puta encara diu que la guerra no està i que la vol guanyar. Si voleu conèixer personatges d'aquesta calanya podeu consultar a la enciclopèdia lliure alternativa a la wikipedia, es diu FRIKIPEDIA. Podeu buscar noms il.lustres com Acebes, Aznar, Salva Ballesta, Cani, etc... També hi podeu contribuir amb més definicions.

Ja es primavera!!!

2007-03-20T17:38:00.000-07:00

Crònica de Veixina - Ja es primavera!! i com diuen els humans "la primavera, la sang altera".
Si més no ho sembla, quan els humans veuen fotos d'una femella que es diu Pataky. Sembla a ser que posava per la revista "Elle", però mentrestant un murri li feia fotos, i les ha venut a la revista "Interviu".

Família Real Espanyola

2007-03-14T11:35:00.001-07:00

Crònica de Florit - Un altre mail interceptat, aquest és de la Casa Real Espanyola. Sembla que els humans són molt generosos, s'estimen molt a una anomenada família real, els mantenen a ells i als seus parents. Sembla que aquests a canvi no fan massa res. Nota: Els humans són idiotes, mantenen a una família que no s'està de res, sense rebre res a canvi.

El mail:
HACIENDO CASO DE LAS INDICACIONES POR PARTE DE LA CASA REAL ESPAÑOLA (CASA DE S.M. EL REY D. JUAN CARLOS DE BORBÓN Y BORBÓN), ASI COMO DE LA CASA DEL PRÍNCIPE DE ASTUARIAS (S.A.R. D. FELIPE DE BORBÓN Y GRECIA) NO VAMOS A ENSAÑARNOS CON EL LUCTUOSO DESENLACE DE LA MUERTE POR SOBREDOSIS DE BARBITÚRICOS DE LA HERMANA DE S.A.R. DOÑA LETICIA ORTIZ ROCASOLANO.
SÓLO CUATRO DATOS DE INTERÉS PARA LOS CONTRIBUYENTES:

1.- LA FALLECIDA DISPONÍA DE 8.500 EUROS MENSUALES, PARTIDA ADJUDICADA EN LOS P.G.E. SECCIÓN 153.3.4.-CASA REAL (APARTADO GASTOS COMPESENTARIORIOS DE LA CASA DE S.A.R. EL PRÍNCIPE DE ASTURIAS).
2.- DISPONÍA DE UN SERVICIO DISCRETO DE VIGILANCIA (O CONTRAVIGILANCIA) COMPUESTO POR FUNCIONARIOS ADSCITOS AL S. DE SEGURIDAD DE LA CASA REAL (NORMALMENTE, G. CIVIL) Y ELLO POR CUATRO TURNOS= 12 FUNCIONARIOS.
3.- DISPONÍA DE COCHE (NO OFICIAL) PERO CON CHÓFER (ADSCITO AL PARQUE MÓVIL DE LA CASA REAL) Y CON TITULARIDAD POR PARTE DE LA CASA REAL (UN CITROËN XANTIA)
4.- DISPONÍA DE OTRA PARTIDA COMPLEMENTARIA DE 1.830 EUROS EN CONCEPTO DE DIETAS DE VESTUARIO Y LOCOMOCIÓN PARA ASISTENCIA A EVENTOS OFICIALES, COMO TIA EN PRIMER GRADO DEL HEREDERO/A DE LA CORONA DE ESPAÑA.
MULTIPLIQUEN, SUMEN O HAGAN LO QUE QUIERAN PERO NO RESTEN: MADRE DE Dª. LETIZIA ORTIZ, SU PADRE, LA ACTUAL COMPAÑERA DE SU PADRE, EL ACTUAL COMPAÑERO DE SU MADRE, SUS HERMANAS, SUS CÓNYUGES O COMPAÑEROS, SUS SOBRINOS, SU ABUELO MATERNO Y SU ABUELA PATERNA, SU EX........
ESTO SÓLO EN LO CONCERNIENTE A LA FAMILIA ORTIZ-ROCASOLANO....
QUIEREN SEGUIR ???
FAMILIA MARICHALAR, FAMILIA URDANGARIN, FAMILIA REAL GRIEGA (EN EL EXILIO), FAMILIA REAL BÚLGARA (EN EL EXILIO).........
TOTAL.......MAS DE 45 MILLONES DE EUROS/AÑO
¡¡¡ Trabajad de una puta vez !!! Basta Ya!!

De juana el primer??!

2007-03-14T11:18:00.000-07:00

Crònica de Florit - Mirant a la xarxa, he vist aquest mail circular. Està molt bé, hi ha una llista d'unes quantes excarcelacions de membres d'ETA firmades per l'Acebes i en Rajoy. I ara la lien per un tal De juana, i afirmen que això no s'ha fet mai! Apunt: el humans no tenen bona memòria.

Només n'hem posat 5 d'una llarga llista:

Presos de ETA condenados a 30 años por acumulación de penas que salieron enlibertad en el período 1996-2004. Contiene el nombre del recluso, condenaacumulada, período de inicio de pena y fecha de excarcelación y ministro del PP que firmó su salida de la cárcel.

1.. Artola Santiesteban, Jose Ramón - 327 años - 02/09/1986 -04/08/2002 -A. Acebes

2.. Letona Viteri, Enrique - 311 años - 09/10/1987 - 14/05/2003 -A. Acebes

44.. Izaga GonzÃ¡lez, Ricardo - 45 años - 07/03/1986 - 21/04/2002- M. Rajoy

45.. Izaguirre Iglesias, Teodoro - 44 años - 22/01/1981 - 12/06/2003 - A. Acebes

46.. Aguirre Arin, Gervasio - 43 años - 01/01/1980 - 17/05/2002- M. Rajoy

Los que aparecen en negrita, han estado involucrados posteriormente en actosviolentos gracias a su excarcelación. Rajoy sacó 14 de la carcel. Acebes 23 terroristas. Y mientras tanto, los de la AVT callaban. Ahora pretendenhacernos creer que serán ultrajados si Zapatero hiciese lo mismoYa basta de mentiras de éstos hipócritas . Ya no engañan a nadie.Hay que tener memoria , no mentir, ni engañar al ciudadano. ¿A qué juegan estos?

Mad World

2007-03-09T06:42:00.001-08:00

Crònica Nafre - Mad world! Quanta raó... i una de les cançons de moda, sobretot perque surt de fons a varis anuncis, sobretot al del joc Gears of War, i no dirieu que l'havieu sentit abans? Doncs si, és una versió dels Tears for Fears, què dir dels Tears for Fears... mireu-ho vosaltres mateixos!

Cradle version!!!

2007-03-09T06:31:00.000-08:00

Nafre - Pels humans més obscurs, segur que coneixeu els britànics Cradle of Filth, heu vist el video de "Temptation"? Quina senyora humana... és la cantant del grup Dirty Harry (sisi, Harry, el brut! quin gran policia...), donc és una versió del grup Heaven 17! Quina us agrada més?

Quin duel, tu!!!

2007-03-09T06:22:00.000-08:00

Crònica de Nafre - Conèixeu els Dragonforce? Navegant per aquest gran invent del "iutus", m'he trobat aquest duel de guitarristes, impressionant, quina velocitat! Sembla un duel de videojocs!

Duels musicals

2007-03-09T06:02:00.000-08:00

Crònica musical de Nafre - Heu vist mai la películ.la Deliverance? Si l'heu vist segur que recordeu aquest duel de banjo i guitarra! i sinó mireu-lo! I el segon video, a què us recorda aquest duel? A uns yankees rostits de la vida? Toy Doooooooolls!!!

Els blancs no la saben ficar

2007-03-07T10:38:00.000-08:00

Crònica de Pus - Els programadors de TV3 (no sabem si voluntàriament)alhora que normalment donarien el Barça - Madrid, diguem nomalment perque sempre el donaven, però aquest any la Sexta ha posat cuartus i l'ha comprat, han programat la películ.la: "Els blancs no la saben ficar". 1 - o, per TV3 de moment...